dimecres, 9 d’agost de 2017

"PREMEU L'OFF I DESCONECTEU"




06:00, sona el despertador,  t'aixeques, et dutxes, encens la màquina de cafè, 





escoltes de fons la rigorosa actualitat d'algun canal de notícies i et vesteixes per començar un altre dia.






Deixar la rutina laboral i els crits imperiosos de l’agenda de tasques de l’endemà no és sinònim de bandejament absolut de la nostra vessant professional.




 El parèntesi que obren les vacances d’estiu és necessari i forçós per a la consecució de les fites professionals cobejades. 



Pocs moments de l'any són més propensos a la desconnexió que les vacances d'estiu...


Em vénen al cap tres raons:

  • Ens permet projectar la mirada més enllà de les presses i els neguits de cada dia tot perdent-nos pels viaranys on ens han dut les nostres tries: països i gent ignota que deixen de ser un punt als mapes, intimitats properes per descobrir, complicitats per encetar…




  • Ens atorga la justa perspectiva sobre el camí recorregut i el valor (o desvalor) de la feina feta.



  • Ens dóna nou alè.





I ens preguntem què és l’aprenentatge al llarg de la vida, sinó anar trucant a noves portes per hibridar-nos, per maridar allò que som amb allò que trobem?  Fa que badem aquesta bella estona estiuenca davant d'aquest llibre en permanent procés d’escriptura que és la vida...




L'estiu no és perdre-ho ... Guanyarem si, a més de descansar, creem un projecte de vida per als pròxims mesos.


Tenir il·lusions és viure i és necessari un projecte per al futur.


Penseu en això...


Forma-ho..,

Crea-ho ..,

Segueix endavant




             

Hi ha un refrany africà que diu "tots els blancs tenen rellotge però mai tenen temps". Una paradoxa sencera.



Somriures, rialles, relax, placidesa ... família, amics! Bon estiu a tothom i fins la tornada...

                                  


                   

                                                  Que tingueu un bon estiu!!!


divendres, 16 de juny de 2017

TARDES CALUROSES ... HA ARRIBAT L'ESTIU










Quan arriben les tardes d'estiu, ve de gust relaxar-se en un entorn fresc i còmode, que no aclapari i que sintonitzi amb l'ambient. 



El saló és el lloc perfecte per descansar o per reunir-se amb amics i, per això, convé fer uns petits canvis quan canvia l'estació.





Dóna-li al teu saló un toc de color. Els llargs dies de llum propis de l'estiu conviden a gaudir d'una llar més colorit. Colors com el verd, el blau o el groc són perfectes per a aquesta època de l'any. 



Pots emprar-los en parets (si t'animes a passar la brotxa), mobiliari (fundes del sofà, etc.) o objectes decoratius, com coixins.





També és bon moment per fer-te amb alguna peça amb estampats geomètrics, florals o ètnics.




 No és qüestió de abarrotar la casa amb aquests motius, sinó centrar-se en petits objectes com testos o cistells, fàcilment manejables. 




Així els podràs retirar a l'hivern i tornar a col·locar l'any següent.



Substitueix les cortines i catifes. Normalment, durant els dies més freds s'està més còmode i confortable amb materials gruixuts, que aportin calor. A l'estiu necessitem just el contrari, materials frescos que, sobretot, no et atabalin. 



Per això, cal canviar elements com cortines, catifes o fundes del sofà per substituir-les per altres confeccionades amb teles més lleugeres i de materials naturals.




Tria cortines de lli o cotó amb algun estampat floral o tropical, i catifes de fibres vegetals. 




Una altra opció és canviar les cortines hivernals per estors individuals, de manera que puguis manejar independentment en cada finestra. Pots comprar-los de fusta, de fibres vegetals ...





Dóna-li una oportunitat als materials naturals. Un saló de parets blanques, terra de fang i bigues de fusta al sostre és sinònim d'estiu. Si, a més, es completa d'un sofà amb fundes de lli i objectes de vímet, corda o espart, no cal més. I és que els materials que ens proporciona la pròpia naturalesa són els més idonis per aconseguir el màxim confort a jornades caloroses.






Refresca l'ambient amb plantes i flors
Deixa que el color verd inundi el teu saló amb plantes distribuïdes per diversos racons. 





Planta diverses espècies en testos i, per descomptat, elabora rams de florescombinadas amb fulles, donant un toc de color i alegria a l'ambient. 




No oblidis tampoc fer-te amb alguna vela aromàtica, així crearàs un entorn intensament agradable, en el qual podràs gaudir llegint, prenent una copa de vi o, simplement, relaxant-te al sofà.



Fusiona l'interior i l'exterior: uneix saló i terrassa.





Finalment, si tens la sort que el teu saló connecta amb una lluminosa terrassa, el primer que hauries de pensar és en grans finestrals que es puguin retirar a l'estiu i et permetin unir els dos espais. 



Entrarà la fresca més fàcilment en el teu saló i, si vols passar una nit amb els amics, l'àrea serà prou àmplia per gaudir més tranquil·lament.



Que tingueu un meravellós dia i un fantàstic cap de setmana !!

.Em faria molta il·lusió i és molt important per a mi !! saber la vostra opinió.

Fins al proper nou post,  espero no trigar tant.




                             Somriu a la vida i tot sense motiu ..... inverteix en ser feliç !!






divendres, 21 d’abril de 2017

ARRIBA SANT JORDI !!


Un dia molt especial ...

Serà tota una delícia, poder passejar entre les parades de carrer de llibres i roses que estan per tota la ciutat disposats per a aquesta commemoració i per descomptat comprar-ne un i esperar una rosa de regal d'una persona estimada , com és la tradició.






Sabies que a la Casa Batlló s’hi amaga la llegenda de Sant Jordi?


xllegenda-sant-jordi-casa-batllo_jpg_pagespeed_ic_VKn_TMcoyg















 La casa Batlló és un dels edificis més emblemàtics de Barcelona i els detalls de la teulada representant l'espasa de Sant Jordi clavada al llom del drac sempre m'ha fascinat. Sens dubte Gaudi era un geni avançat al seu temps.




La llegenda diu, 


Fa molt temps, un drac ferotge, capaç d’enverinar l’aire i matar amb el seu alè, tenia atemorits als habitants de la ciutat. 





Els óssos i les calaveres de nombroses víctimes s’anaven acumulant als balcons i columnes de la ciutat.





Els habitants, espantats i cansats dels seus estralls i malifetes, van decidir calmar-lo tot donant-li per menjar a una persona al dia, que seria escollida a través d’un sorteig. 




Però va arribar el dia en que li va tocar a LA PRINCESA. Quan la princesa abandonava el seu balcó i es dirigia cap al drac, un cavaller, de nom SANT JORDI, amb una brillant armadura i un cavall blanc, va aparèixer de sobte per rescatar-la.




Sant Jordi va alçar l’espasa que semblava una creu de quatre braços, i va travessar al drac, alliberant, per fi, a la princesa i als ciutadans. De la sang del drac en va brollar un roser amb les roses més vermelles que s’han vist mai.





Sant Jordi, triomfant, va arrancar-ne una i li va oferir a la princesa. D’aquí, les ROSES DE SANT JORDI.



El seu va ser un gest desinteressat i valent que va canviar la història del poble i va donar naixement a la nostra llegenda, ja que des d’aleshores, a Catalunya és costum regalar una rosa a la persona estimada. 




Antoni Gaudí, va escenificar la llegenda en l’arquitectura de la Casa Batlló, per tal que amb el pas del anys aquesta fantàstica tradició es mantingués viva.




Si no coneixeu aquesta festa. 

Us recomano visitar la Casa Batlló, que us sorprendrà per fora i t'enamorarà  per dins.

 I és que, amb motiu de la Diada esta decorada per l'ocasió. També es disposen parades al carrer amb les novetats editorials i els llibres més interessants. A més, són diversos els escriptors que al llarg del dia es passen a signar exemplars dels seus llibres.

També trobareu moltíssimes parades i punts de venda de roses al carrer. A la vostra elecció queda el decidir on comprar-la encara que tingueu present que no només se li regala una rosa a la núvia o l'amiga especial, sinó que també se'ls sol regalar a les mares, àvies, germanes, amigues ... així que US ANIMO A COMPRAR DIVERSES ROSES!





Que tinguis un dia molt feliç i gaudeixis amb el tradicional regal d'un interessant llibre i una bonica rosa. A mi m'ha arribat el meu...


Fins la propera entrada, espero els vostres comentaris,  no em falleu.

Júlia




dilluns, 10 d’abril de 2017

AMB PA I VI, ES FA BON CAMI




Avui us porto un post amb molta molla...









El pa i les tradicions del mateix per Setmana Santa?. Vet aquí us explicaré  tot el que he trobat sobre ell, en aquestes líneas  ... 









Segons he pogut esbrinar.  El Pa es fa amb gra mòlt, fermentat i  després  cuinat. Cada regió del Món desenvolupat te les seves  pròpies  receptes, en base dels seus grans i costums alimentàries.






 Des del Sorgo i mill africans; Blat Asiàtics i sègol; Blat de moro i l'amarant americans, cadascú va donant naixement al  centenars de receptes per diferents  tipus de pa: pa esseni de grans germinats cuinats  al sol; pa hindú i mediterrani sense llevat i en forma de disc; la truita de blat de moro germinat i bescuit de amarant de les Amèriques, pa de sègol europeu ... Tots ells converteixen la llum solar continguda en el gra en un aliment  fàcilment digerible, amb una forma que es pot portar  amb facilitat  a on es requereixi, i que es pot conservar  per dies o setmanes, I el seu valor nutricional addicional, es gràcies  a l'aportació dels ferments.








El Pa és un producte  cada vegada més utilitzat com a recurs gastronòmic dins  de la cuina espanyola durant totes les èpoques  de l'any, però per Setmana Santa és una  de les Celebracions on cobra mes protagonisme.  En Pasqua s'associava històricament a la necessitat  d'aprofitar el que sobrava durant la  vigília, els dies en que les costums cristians prohibien el consum de productes càrnics.






Entre els plats més populars i tradicionals de la Setmana Santa es trobà la sopa d'all. Un Plat Típic de la cuina castellana i lleonesa elaborat, fonamentalment, amb  aigua o brou, trossos de pa dur passat per la paella, all i pebre vermell, entre altres ingredients bàsics. 





Es tracta d'un plat auster d'acord amb els costums religiosos segons apareix documentat al segle XVIII el qual ens recorda la composició, estètica i sobrietat d'aquestes dates.








En nombrosos pobles espanyols també és molt popular el "Pa Torrat 'de Divendres Sant. Un plat que consisteix en dues llesques de pa torrat acompanyat d'alls i oli del qual la  tradició s'origina a la Segona Meitat del segle XIX a la Ciutat de Crevillent (Alacant). En concret, aquest plat es donava als portadors dels passos per que recuperés les forces durant la Processó de Setmana Santa. Segons la tradició el matí de Divendres Sant, les  confraries conviden als seus confrares al conegut com "pa torrat" I que consisteix en passar-lo per la paella torrat al forn i amb oli.






A Catalunya i les Illes Balears es pot degustar una altra de les receptes típiques de Pasqua, la tradicional Coca. Un plat que era d'aprofitament de la massa de pa que no s'havia "inflat" durant  el "procés de fermentació". En lloc  de rebutjar la massa, les mestresses de casa el coïen i li afegien diversos condiments convertint e una coca que tant servia per un plat dolç com salat. En els seus Inicis aquest plat s'associava a la Setmana Santa, actualment es pot consumir tot  l'any.




Un altre pa típic. Cada any en acabar la Setmana Santa moltes són les famílies que gaudeixen d'un saborós dolç anomenat 'Mona de Pasqua', molt típic a Catalunya, València, Balears i Múrcia i que, cada vegada més, s'ha anat estenent com costum a altres zones d'Espanya.

Es consumeix coincidint amb el final de la quaresma (del Dimecres de cendra al Diumenge de Resurrecció) en què tradicionalment es duia a terme un període de dejuni i abstinència d'un bon nombre d'aliments.

La tradició marcava que el padrí de bateig o avi (en molts casos és la mateixa persona) regalava al nen una coca o tortell que portava tants ous durs com anys tenia aquest. L'edat màxima eren els 12 anys de manera que aquest és l'últim any en què se li obsequiava i per això se li col·locava un ou extra.




En aquelles comunitats en què el Dilluns de Pasqua és festiu s'aprofita aquest dia per menjar-se la mona i sol ser habitualment a l'hora de les postres o el berenar.  Esta elaborat amb la mateixa massa de pa , farina aigua i llevat en aquest cas se li afegeix el sucre i els ous .

Els primers escrits en què apareix aquesta tradició apunten a segle XVIII, encara que alguna font el porta fins als temps en què la presència morisca va estar al nostre país.

Va ser a partir del segle XIX quan les confiteries van començar a realitzar les mones tal com les coneixem avui dia, en què els ous durs van ser reemplaçats per altres de xocolata i es va començar a adornar i omplir de figures, tenint poc a veure amb les senzilles i tradicionals mones de pasqua.




 A Catalunya: A més és molt típic acompanyar-lo amb figuretes de chocolate.

I per últim i per no fer-me pesada us posaré la torrada de Santa Teresa, o coneguda com "torrija" el plat estrella de la Setmana Santa, les torrades prenen protagonisme com a dolç típic d'aquestes festes.



Pots trobar munts de receptes de torrades diferents ja que tot i ser una recepta molt senzilla permet infinitat de possibilitats. Això es deu a tres factors fonamentals: d'una banda hi ha el pa que emprem en la torrija que pot ser de barra, de motlle, especial per torrijas, etc. 





Després el líquid on banyem aquest pa pot ser llet, vi, una combinació de tots dos o el que més t'agradi, licors 






i fins tot de orxata, si si ho heu llegit be, suposo que pensareu ja sortit la valencianeta però si teniu la oportunitat de provar-les estan boníssimes.  I finalment l'acabat de la torrija amb un bany d'almívar lleuger o mel rebaixada amb aigua i la possibilitat d'afegir canyella, sucre en pols, etc.



Com veus tens tantes llesques amb ou com ganes tinguis de provar receptes diferents així que avui explicaré la recepta que jo he preparat i tu decideixes si vols modificar qualsevol dels ingredients que porta. 


TORRIJAS D'ORXATA




si les llesques amb ou estan riques aquestes amb orxata estan de luxe. Les clàssiques torrijas de sempre amb aquesta petita variant, l'orxata.



ingredients:

- Orxata de Xufa de València
- Pa del dia anterior
-Ous
-llimona
-Oli
-Sucre glacé
-Canella


elaboració:

S'espongen les llesques de pa, deixant-les a remull durant una estona en Orxata de Xufa de València. Posteriorment s'arrebossen per ou batut i es fregeixen en oli molt calent. Posteriorment es posen a escórrer i s'espolvorean amb sucre glacé i canyella.




D'aquí a uns dies veurem una altra recepta de llesques amb ou una mica especial que segur que us agradarà, ara a la cuina !!!




En definitiva, el pa és un aliment  molt utilitzat en la gastronomia de Aquestes Dates. 







             


No sóc precisament de les que segueixen amb detall totes aquestes tradicions, però reconec que algunes d'elles em tiren, potser per haver-ho viscut des de petita.

Si ens fixem, les religions estan plenes de simbologies, i és molt curiós el significat de la majoria d'elles.

La cendra d'aquest dimecres és el que queda de cremar les branques d'olivera beneïdes el diumenge de rams anterior. Els quaranta dies invoquen els mateixos que va passar Jesucrist al desert dedicat al dejuni ia la reflexió. El qual cada any la Setmana Santa vaig canviar de data es deu al fet que en el divendres sant hi ha d'haver lluna plena, pel que depèn sobretot del calendari lunar. Així podríem seguir fins repassar cada un dels símbols que vivim tant en Quaresma com fora d'ella.


                                


                                                      Feliç setmana Santa!!



Feliç setmana a tothom, i si podeu i les vostres vacances us ho permeten espero las vostres visites i comentaris.