dissabte, 14 d’abril de 2018

LA FILOSOFÍA DE LES 3 R = A ECO-FRIENDLY




El natural està de moda. El sostenible i ecològic cada vegada està més integrat en l'estil de vida de les persones. I no és per menys, tenint en compte que vivim en una societat cada vegada més tecnològica, estressant i gairebé sense temps per a nosaltres mateixos. Així que, enmig d'aquest escenari tan poc desitjable i inspirador, sorgeixen infinitat de tendències que reclamen un retorn a la tradició, a l'autèntic. Quedat amb aquesta paraula ECO-FRIENDLY.



I això és el que et proposo en aquest post. Les claus per a decorar una casa natural, eco-friendly. T'apuntes? a les tendències naturals basades en el respecte pel medi ambient i la natura, s'aplica també al disseny d'interiors com una alternativa mes sostenible y racional.



Ser sostenible es pot aplicar a infinits aspectes de la vida. Des de petits detalls del nostre dia a dia, en la roba que comprem fins a la neteja de la nostra llar. Sempre podem aportar alguna cosa, per mínim que sigui. Aquesta vegada ens centrarem en la decoració.



Tenir una casa decorada amb estil i cuidar el medi ambient és una tendència que va en augment davant de l'hàbit d'usar i llençar. Cada vegada més persones aposten a l'hora de decorar la seva casa pel natural i els objectes que han estat fabricats a partir de matèries primeres sostenibles. Desde mobles, llums, quadres per a la paret o qualsevol altre element decoratiu.





                                                                  



La premissa fonamental de la decoració eco-friendly es basa en l'aplicació en l'àmbit de l'interiorisme de la filosofia de les 3 R de l'ecologia: reciclar, reduir i reutilitzar. Així doncs, no es tractaria únicament d'optar per elements decoratius d'origen natural; aquest corrent va més enllà, incloent elements i emprenent accions que fan un ús més racional i equilibrat dels recursos del planeta.


Aquesta decoració  presenta nombrosos avantatges com l'aprofitament i la reutilització de materials. I, a més, suposa un estalvi per tots nosaltres i contribuim  a tenir cura del medi ambient. Es tracta d'una decoració funcional, de manera que, dóna un resultat elegant però informal.


                                                                



 Els espais eco-friendly destaquen per l'ocupació de mobiliari i materials fets especialment procedents d'explotacions controlades o que siguin 100% reciclats i reciclables.


                                                 
   

Aquest tipus de mobles, que no tenen per què ser només de fusta, no contenen materials perillosos ni contaminants -cromo, mercuri, plom o amianto- i eviten la pèrdua de la biodiversitat i la tala il·legal. Quan optis per fusta, ja sigui teca o roure, fixa't que procedeixi de plantacions controlades. Els més recomanats són els de bambú, teca o roure.




Diferència entre reciclar i reutilitzar. Són dos termes que de vegades confonem, així que convé diferenciar-los. Quan reciclem, estem tornant a utilitzar el material de què està fet un producte per elaborar un altre objecte nou. Quan reutilitzem, tornem a utilitzar un producte de nou. Per exemple: les ampolles de vidre o de plàstic es reciclen per utilitzar aquestes matèries primeres en la fabricació d'un altre objecte nou. Així s'aprofita al màxim tota la vida útil que pugui tenir un material, reduint els residus.



La reutilització, per la seva banda, és una cosa molt comú en interiorisme. Es produeix quan, per exemple, es recupera algun objecte per donar-li un ús diferent, com unes antigues portes transformades en un capçal...





una vella còmoda restaurada per ser utilitzada com a moble sota lavabo, 



O una maleta vella dels nostres múltiples viatges pots tambe convertir-lo en un llit per les nostres mascotes, etc. Amb això es contribueix així mateix a generar menys residus.


Teixits naturals. Opta per l'ús de teixits naturals i orgànics per vestir el teu llit, entapissar el mobiliari o confeccionar cortines.  



El cotó i el lli d'origen orgànic es conreen en terres fèrtils, lliures de pesticides, herbicides i fertilitzants. Es fila i produeix sense químics tòxics, per la qual cosa es converteix en el gran aliat per a la salut de la pell i del planeta, evitant reaccions al·lèrgiques provocades per la coloració química a què se sotmeten els tèxtils quan es tenyeixen.



 El mateix succeeix amb la llana orgànica, un material biodegradable, realitzat sense additius ni blanquejadors nocius, amb un mínim impacte mediambiental.


El color és un altre aspecte a tenir en compte per crear una atmosfera ressò. A través de tonalitats representatives de la natura com els verds, colors terra o tons grisencs, molt de moda aquest any. "És important que els productes s'elaboren amb tintes no contaminants i sense dissolvents per complir l'objectiu d'ambient natural i sostenible"




                                                   
               



La  il·luminació, fes servir bombetes LED. Amb això no només consumiràs menys energia sinó també reduiràs l'emissió de CO2 a l'atmosfera.


En utilitzar colors clars en cortines i parets podràs multiplicar i reflectir la lluminositat. Tracta d'aprofitar tot el que puguis de la llum natural.



És important que mantinguis netes les bombetes perquè no perdin lluminositat i no consumeixin més energia.




I per ultim les plantes i branques, la meva debilitat...

La part divertida d'aquest estil és que pots jugar amb la decoració utilitzant plantes en els diferents ambients de casa teva.





 Això li donarà un toc natural a la teva llar, l'omplirà d'energia, i li donarà un plus al teu interior. 


Quan parlem de reciclar o reutilitzar, un altre element amb el qual pots decorar la teva casa són les branques seques d'algun arbre oblidat. Pots usar-les com penjador o com a element decoratiu sobre la capçalera del llit.





Però l'interessant és que aquesta moda serveixi perquè la gent prengui consciència de la importància del medi ambient i que es converteixi en un estil de vida permanent. Una moda que, a curt i llarg termini, ens beneficia a tots.



Després de haver-te donat les tendències que estan trepitjant fort en la decoració sostenible, és el teu torn per començar a decorar el teu espai. 



Pots optar per construir els teus propis mobles, utilitzar materials reciclats o optar per marques que es basin en els principis de sostenibilitat social, econòmica i ecològica.


                       
                      

                               Suma't al canvi i fem del nostre món, un món una mica millor.











Avui  en lloc d'una recepta us comento una nova tendència en cafeteries, pot ser que alguns ja la conegueu.

Després del drunch -el berenar-sopar de tota la vida- que no va acabar de quallar, ara arriba un nou invent: Brinner, una fusió entre breakfast i dinner (esmorzar i sopar). En realitat tampoc us sonarà tan estrany a alguns, ja que es tracta de sopar el que habitualment es pren per esmorzar o, més concretament, civada, cereals, musli ...

Perque us explico això?  per que l'altra dia vaig anar amb el meu fill a conèixer la nova moda en cafeteries. Les cafeteries de cereals. 

Esmorzar un bol de llet amb cereals de colors típics de pel·lícula americana. Podria ser el somni de qualsevol nen, però avui és la realitat d'un negoci que es multiplica a Espanya. Són cafeteries especialitzades en cereals  en les que a la carta no hi ha altra cosa que el necessari per omplir el bol.




La idea fa sorgir de quatre joves amics que van fundar fa poc més d'un any Cereal Hunters Cafè a Madrid van portar la idea de països anglosaxons.

"Quan van acabar la carrera, es van anar a Anglaterra i allí van veure que això triomfava i que era un negoci sense explotar a Espanya","Van tornar a Espanya i ens van posar a buscar el local, el volíem a Malasaña". A l'abril de 2016 van inaugurar el local en què van començar a treballar com a cambrers. El 'boom' els va sorprendre fins a ells mateixos. Un any després, van inaugurar un altre local propi en ple barri de Salamanca.


Un cop obert el local, el repte era a saber explicar què és el que oferien. "Les persones que passaven per aquí posaven cares de sorpresa, pensaven que veníem caixes de cereals ... treballem molt en la imatge, en què es veiés a primera vista que al local es mengen els cereals", 

La tendència va viatjar, també, a Barcelona i  obria les seves portes a la ciutat comtal L'Flako Corn Flakes & Co, el primer a la ciutat d'aquestes característiques. Després, continuen obrint a la resta de l'estat. 




La tendència és imparable, segons ens va explicar obren un altra aqui a Barcelona molt mes gran però, ¿hi haurà lloc per a tots?

El públic: hipsters, millennials ... i famílies

El producte que es ven en aquestes cafeteríes  és agradable a la vista, per això ven bé en xarxes socials com Instagram. És una de les claus de l'enlairament de Cereal Hunters, que ja es veu que el seu públic són joves amb edats compreses entre 15 i 35 anys, és a dir, millennials. Els seus empleats també ho són.  El treball d'aquestes marques en xarxes socials és, de fet, un dels seus pilars per donar-se a conèixer. La visita d'un influencer al seu local fa que cada vegada més gent conegui el seu producte.




La cultura dels cereals a mi em resulta estranya. Acostumada a esmorzar pa amb oli,  café amb llet,  sucs o croissant, els bols amb cereals mai m'han enganxat. Ho entenc com un hàbit aliè a la cultura gastronòmica espanyola que suscita addictes entre les noves generacions.

Petits, joves, grans ... el producte, de moment, està fent les delícies de tots, però caldrà veure per on passa el seu futur si segueix multiplicant-se a tal velocitat.



Que tingueu un meravellós dia i un fantàstic cap de setmana !! Jo avui començare amb un bol de kellogs...

                                  


.Em faria molta il·lusió i és molt important per a mi !! saber la vostra opinió.

Fins al proper nou post,  espero no trigar tant.😘

💖Julia💛

dimecres, 21 de març de 2018

¡HAPPY EASTER !! 🥚🐇


 


Hola a tots i totes !!

Ara ja sí que estem oficialment a la primavera i els aparadors poc a poc es van omplint de color encara que per ara el temps no acompanya, neu, fred i pluges..!





Tenim una festivitat molt a prop i és molt divertida i cridanera sobretot per als més petits. Arriba la Pasqua i els aparadors i taules  s'omplen de les tipiques mones, dolços, conillets i ous.




Hi ha una tradición d'anar a buscar els ous de xocolata que els pares amaguen pel jardí o per casa,  el diumenge de Resurrecció. No sé perquè, aquest costum es va anar diluint. No obstant això, d'un temps cap aquí, sembla que ha tornat i en tots els súpers podem trobar baldes i baldes plens de conillets i ous de xocolata.


 Sabeu el perquè d'aquesta tradició ?.

Explica la llegenda que hi havia un conill a la tomba de Jesús quan aquest va ressuscitar. En veure-ho, l'animal va sortir corrent a donar la notícia i com no podia parlar, va portar amb si un ou pintat com a símbol de vida i resurrecció. Són els alemanys que emigren a USA al segle XIX, els que els popularitzen convertint-los en un petit premi per als nens per haver-se portat bé.
 


Aprofitant aquest tema, el diumenge de Resurrecció, pot ser el moment ideal per fer un berenar a casa amb amics i nens i espero que alguna d'aquestes idees us serveixi per decorar una mica la vostra taula.





La primera idea és una taula per Pasqua en colors verds i terres, decorada amb branques seques, bulbs en flor, ous penjolls i alguna vela. Una decoració en connexió amb la natura per a una Pasqua elegant. 















Pots veure la resta de la imatges de  taules i moltes mes idees.












La segona Toppers de conillets.

Amb una mica de cartolina, uns pompons i uns escuradents podem fer aquests toppers tan graciosos i decorar els nostres cupcakes o dolços. Recordeu que queden moníssims també sobre de les mediasnoches o sandvitxos!
 







 

La tercera inspiració. Bosses per  llaminadures AMB FORMA DE CONILL.



 






O en forma de  cistelles i unes llaminadures riques i 'èxit segur !. 

 





La quarta. A més dels centres de taula, podem doblegar les nostres tovallons i decorar els plats dels nostres convidats d'una manera diferent.







BUTXAQUES PER ALS COBERTS AMB FORMA DE PASTANAGA.
Amb uns tovallons de paper, uns netejadors de pipa i uns coberts podràs presentar les teves coberts així ... super !. No hi ha més que embolicar els coberts amb el tovalló i fixar la forma amb 2 netejadors de pipes
 


Els tovallons per decorar la taula en la reunió familiar per pasqües sempre és benvingut, més encara quan busquem sorprendre als nostres convidats. 


 

I per ultim altres detalls decoratius per aquestes festes.

Com si del Nadal es tractés, Pasqua és un bon moment per afegir detalls decoratius a la nostra llar,  Conills, ous (que podem buidar i pintar amb els més petits) garlandes, centres de flors ... tot està permès per donar un toc al nostre  habitatge per aquestes dates. Alguns són tan bonics, que et donarà pena treure dilluns.















Espero i desitjo que en alguna d'aquestes idees de decoració per Pasqües us hagi servit una mica d'inspiració. Molt feliços Pasqües!

 




I ja gairebé per acabar...      com estic de  nostàlgica!!!  Parlan de berenars... Volía  explicar-vos com eren  els  berenars familiars de Pascua en la meva infantesa, eren tot un mite. A Valencia la Pasqua més popular es festejava a l'aire lliure, al costat del riu, cantan una de les cançons més típiques en aquestes dates, no se si la coneixereu  la "Tarara"? Cançó popular com poques, cançó que cantàvem  aquelles tardes tan alegres i divertides.



Beneïdes tradicions que ens reconcilien amb nosaltres mateixos a través dels sabors i els plats que sempre ens han acompanyat i que contenen en ells les persones i els records que tantes vegades vam degustar.

La mona i la llonganissa simbolitzaven el final de les abstinències imposades per l'Església. El dolç, paradoxalment d'origen musulmà i que es deia 'munna', era regalat pel padrí al seu fillol just en acabar la missa del Diumenge de Resurrecció, no abans.  





Per cert, sabíeu que la mona es prepara tradicionalment a la regió de Múrcia, el País Valencià, Catalunya, Aragó i Castella la Manxa? Doncs, el seu nom prové de munna o mouna, un terme àrab que significa "provisió de la boca". Era un regal que realitzaven els moriscos als seus senyors, segons he llegit, en alguns textos es comenta que era sinònim de fertilitat, esperança i renaixement. Aquesta simbolitza que la quaresma i les seves abstinències s'han acabat.

El tema de l'ou també té història, no està cent per cent clar, però diuen que el fet d'usar la figura de l'ou podria venir de la mitologia egípcia, en la qual s'identifica a aquest amb l'au fènix, o de la mitologia hindú que diu que el món va néixer d'un ou.


Al costat del embotit, era el manjar típic  per reposar les forces gastades volant el catxirulo. El 'menú' es completava amb l'ou de Pasqua. Encara que en altres llocs la tradició s'ha anat deformant i s'elaboren ous de xocolata, el costum era intercanviar ous cuits que havien estat prèviament decorats a cada casa. Si un volia un ou amb la closca taronja, n'hi havia prou amb bullir al costat d'unes pastanagues. Abans de consumir-lo,   amb el ritual de trencar l'adorn de la mona al front d'un company, l'ou de Pasqua anuncia la Resurrecció, la fi de la Quaresma, dels divendres de peix, els potatges de cigrons i la paella de coliflor, el  refrany que  acompanyava a  la ruptura de la closca al front d'un amic:
 'Ací em pica. 
Ací em cou. i 
ací t'esclafe l'ou '.


                  


Perquè la Pasqua no és Pasqua sense la Mona, la llonganissa, una corda per saltar i un estel d'elevar al cel. I tampoc ho és si no s'estrenen unes sabatilles i es va a passar el dia a la vora del rio o al camp en colla.

Menjar la mona i la llonganissa de Pasqua, així com volar el catxirulo que  era indispensable i exclusiu d'aquelles tardes. Era el regal que els pares  o avis feien per Pascua junt amb la mona.  Hi havia de dos tipus de catxirulo  l'hexagonal, que és el més tradicional, i el d'estrella. 



Tots dos estan pensats per volar, però el segon, potser, sigui més decoratiu. 



Els materials de construcció són de paper, canya de riu i fil de colomer. Recordó que ens aconsellaven «per transportar-ho a peu, portar-sota el braç i subjecte pel centre de les canyes».



A casa, de petita, era sagrada l'abstinència de menjar carn en aquest període, i tots els divendres anteriors, des que es va ser Don Carnal i va arribar Donya Quaresma fins al Diumenge de resurrecció?

Avui tothom sembla haver pagat l'antiga Butlla cristiana amb la qual s'obtenia el privilegi de menjar lliurement i els rics se salvaven de l'abstenció de menjar carn.

I aquesta butlla abans servia per desintoxicar  i netejar l'organisme de les toxines de la carn per uns dies a la primavera i oferir plats de cullera ara no fem aquesta desintoxicació  de tanta i tanta carn com ens acompanya en la dieta moderna i servia també per rescatar receptes de la gastronomia que acompanyava jornades de silenci i meditació, processons i ROMPIDAS de l'hora .

Deixeu-me enumerar uns quants plats tipics del receptari Valencià com son plats amb bacallà i altres peixos com el Potatge de llegums, patates i bacallà de vigília amb allioli, arròs vidu, cous-cous mariner (cuscús) que es prepara a la Marina Baixa com a herència de les migracions al nord d'Àfrica, arròs amb bacallà, les mandonguilles de bacallà i el bacallà amb cigrons.

Però hi ha molts altres com l'arròs al forn amb panses i cigrons, l'arròs amb bledes o l'arròs amb faves (dins dels arrossos vidus), la paella de coliflor,  tots ells magnífics per recuperar als fogons.



I també dolços i postres com els rosquetes d'ou (varietat de torrades fetes amb el pa del dia anterior) l'arnadí o Carabassa Santa (celestial pastís elaborat amb carabassa o moniato i de fer amb ametlles i pinyons) o els bunyols de Quaresma.

Però no puc sinó quedar-me, per enyorança amb la Mona de Pasqua, aquest bollo de la família del famós panquemao d'Alberic que en la meva infantesa tenia forma de serp, sargantana o peix.

Era una mona només adornada amb anisets, i coronada per un ou de color, que regalava habitualment el padrí i que anunciava que les abstinències havien acabat.




Així que avui, a degustar la llonganissa en un gran dia de Pasqua on jugàvem a la vora del riu i amb el meu pare  volaven el «catxirulo» i, sobretot, amb tots saltavem a la corda amb tots els amics i familiars. També es cantaven cançons populars típiques d'aquesta festa com manava la  tradició pascuera de "la tarara sí, la tarara, no. La tarara mare que la balle jo ".



 El costum era estrenar en aquestes festes  les típiques espardenyes «de la Minyona», que anys més tard es van substituir per les sabatilles esportives. 







Per finalitzar volia afegir una gran cita del geni René Descartes: "És bo saber alguna cosa sobre els costums de diferents pobles, per jutjar les nostres d'una forma més sana, i no pensar que tot allò que va contra la nostra manera d'actuar sigui ridícul i contra raó, com acostumen a fer els que no han vist res ".

I és que és tan bonic conèixer i recordar diferents tradicions, costums i cultures dels mil i un llocs que ens envolten! Amb la ment oberta sempre podrem aprendre coses noves i això ens permetrà créixer.

Fins aqui la meva dosi de nostàlgia, i per ara això és tot ¡i crec que no és poc !. De moment aniré fent i compartint com sempre MIL GRÀCIES a tots per ser-hi i fins aviat 🥚🥚🥚🥚🥚🕊